María Muñoz i Pep Ramis (Mal Pelo), “Quan arriba el silenci”, Lleida, Punctum & Màster Universitari en Estudis Teatrals, 2017. Documenta Teatral, 7.
“Quan comencem un procés de creació, partim d’una buidor. Comencem un viatge sense cap guió previ […] on la tendència és intentar omplir tot el més ràpidament possible d’elements. En aquest moment del procés, encara lliure i amb tendència a un estat de desordre, hi ha molt de soroll, els materials són barrocs, i tot i saber que així no funcionaran, ens agrada passar pel vertigen d’aquesta recerca.
El procés posterior de composició implica associar, juxtaposar, amuntegar, amalgamar, aplanar, distendre i un llarg etcètera de verbs que indiquen acció, decisió i també reflexió. A mesura que passa el procés, tot es va buidant. A poc a poc, anem conformant una escriptura del moviment i de l’espectacle. I, amb sort, apareix aquell moment màgic en què tots reconeixem quelcom proper a allò que volíem o intuíem. És llavors quan arriba el silenci. Ningú no diu res, ningú no vol dir res més. Hi ha una sensació compartida d’haver fet un acord silenciós sobre el que ha quedat.”
María Muñoz i Pep Ramis (Mal Pelo)
Ballarins, coreògrafs i directors artístics de Mal Pelo i de L’animal a l’esquena
Els autors
María Muñoz De pares nascuts a Chera (Guadalajara) i Panticosa (Pirineu aragonès), creix a València, on estudia música i practica l’atletisme de competició. Allà s’inicia també en la dansa i posteriorment viatja a Amsterdam i a Barcelona per ampliar la seva formació. Té la primera experiència professional el 1982 amb l’espectacle Era, de la companyia japonesa Shusaku & Dormu Dance Theater, resident a Holanda. El 1985, la formació del grup La Dux, al costat de Maria Antònia Oliver, marca l’inici de la seva trajectòria pròpia en la creació escènica. L’any 1988 col·labora amb Pep Ramis en la creació del solo Cuarto trastero i el 1989 formen el grup Mal Pelo, on tots dos comparteixen des de llavors la creació i la direcció. Dins del grup desenvolupa una faceta d’investigadora i pedagoga del moviment. També edita i estimula la creació de textos per a l’escena. Actualment és coreògrafa, ballarina i codirectora del centre de creació L’animal a l’esquena a Celrà, Girona.
Pep Ramis Neix a Manacor, Mallorca, en el si d’una família on la música i la pintura són molt presents. Al llarg de la seva formació estudia violoncel, titelles i veu. Des de petit, el dibuix forma part del seu imaginari quotidià. El seu interès per l’escena neix el 1985, en descobrir-hi un lloc de confluència de totes les seves experiències anteriors, amb el cos com a eix vertebrador. Després de col·laborar el 1986 amb La Dux –grup format per Maria Antònia Oliver i María Muñoz–, el 1987 participa en l’espectacle Scirocco, d’Adriana Borriello, a Itàlia. El 1989 forma amb María Muñoz el grup de creació Mal Pelo, en el qual desenvolupa la seva faceta de constructor d’escenografies i espais instal·latius. Actualment és director d’escena, ballarí-actor i codirector del centre de creació L’animal a l’esquena a Celrà, Girona.
El volum inclou un estudi que duu per títol “La poètica de la vulnerabilitat” i una “Entrevista a Pep Ramis”, d’Azucena Moya, exalumna del MUET.
En el seu treball, Moya anota que “la principal metàfora de Mal Pelo és l’animal com a recerca, perquè els permet dirigir la mirada cap a l’exterior. Cap allò que queda amagat en l’home: els seus orígens, el cos, els instints. La naturalesa és evocada en tots els seus espectacles perquè l’ésser humà se n’ha distanciat”.
